Yeschou

«La joventut marroquina ha retrobat l’orgull amazic»

 Diari de Sabadell

Publicat el 29 novembre 2011 per Victor Colomer

Drapaires d’Emaús va exposar a la seva sala del carrer de l’Illa, la setmana passada, quadres amb cal·ligrafia tifinag, l’escriptura de la cultura amazic o berber.
 L’autor és Lahbib Fouad, 56, de nom artístic Yeschou, professor i investigador de l’Institut de la Cultura Amazic del Marroc i berber ell mateix.

Es poden escriure novel·les en tifinag?
Jo he escrit novel·les, contes per infants i llibres d’art.
Aquests signes semblen tan enigmàtics.
Doncs des del 2003 els nens del Marroc ja estudien escriptura tifinagh a totes les escoles.
Com assignatura opcional?
Sí, però a partir d’ara serà obligatòria a totes les escoles del Marroc, perquè la nova constitució ja reconeix l’amazic com a llengua oficial del Marroc.
Com si el català s’ensenyés per llei a totes les escoles d’Espanya?
No és el mateix perquè el català és circumscriu a un territori. En canvi al Marroc hi ha berbers a tot el territori.
Però quants berbers hi ha al Marroc?
Més del 70% de la població marroquina té arrels amazic. I Casablanca és la primera ciutat berberòfona del Marroc. I a Agadir només sents parlar berber pel carrer.
La gent s’escriuen cartes amb aquests signes? Contractes, factures, rebuts…?
Alguns escriuen tifinagh en caràcters llatins perquè ho parlen a casa però no ho saben escriure. A l’administració encara no es fa servir, però aviat es farà.
Per internet he trobat un Stop de carretera en tifinag.
Ja no hi és. El va posar l’ajuntament de Nador abans de fer-se la llei i el van haver de retirar. Però en el futur n’hi haurà molts.
Hi ha diaris en berber?
Dos que s’escriuen en àrab i en tifinag. I un canal de televisió. I moltes pel·lícules.
Es pot escriure amb ordinador?
Sí. L’ISO internacional Unicod reconeix l’amazic i tu pots traduïr qualsevol web d’internet al tifinag.
Conm és el teclat de l’ordinador?
El llatí, com vosaltres. Però si cliques la g et surt aquest signe i si cliques la a et surt aquest altre.
Llavors cada un d’aquests signes no és un concepte, sinó un fonema?
Exacte. Aquesta mena d’epsilon és una i, aquest cercle és la erre, un punt petit és la a, tres punts en vertical la j, la creu la t…
S’entén vostè amb un berber de Mali, Algèria o Níger?
Sí, només canvia l’accent. El lèxic i substracte gramatical és el mateix. Amb els tuaregs de Líbia ja és més difícil.
Des de quan es parla aquest idioma?
No se sap. Només podem dir que l’escriptura tifinag és del 400 abans de Crist.
Hi ha documents?
Excavats en pedra. Els més antics, per cert, són en art rupestre a les Illes Canàries.
És diferent a l’egipci, és diferent a l’àrab, és diferent a tot.
Hi ha dues o tres lletres que recorden el fenici, però tota la resta és autòctona.
Cap relació amb l’escriptura de runes o cuneiforme?
Res a veure. És escriptura autòctona del Nord d’Àfrica, de Canàries a Líbia, sense cap influència oriental ni occidental.
I aquest línia vertical amb dos arcs oposats que la creuen a dalt i baix com una figura humana?
Aquesta és molt important i té molt significat: és el símbol de la resistència amazic.
Els àrabs van reprimir la cultura amazic?
És la cultura dominant. El Marroc és ple de berbers arabitzats, és a dir, amazics que parlen àrab perquè se’ls ha obligat. Però ara la joventut marroquina ha recuperat l’orgull amazic.
Per tant la població àrab marroquina deu recelar de l’auge amazic.
No perquè al Marroc tothom té un pare o un avi amazic. Molts polítics es reconeixen amazic. Tothom sap d’on venim i quasi ningú reivindica orígens àrabs.
De debò no hi ha oposició?
No n’hi pot haver. És un retrobament amb els nostres orígens.
Neix un nou Marroc?

ISLAM BERBERITZAT

Tots els marroquins que he trobat aquests dies tant a Sabadell com a Tortosa són berbers», diu Yeschou.
 Abans hi havia berbers cristians i jueus, però la majoria eren animistes i creien amb la natura i les estrelles. «Cap el segle VII, però, amb l’arribada de l’islam la majoria es van fer musulmans tot i que encara ara és un islam berberitzat. Segueixen tenir les estrelles com a sants»

Aquesta entrada ha esta publicada en CULTURA, Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.